28 December, 2017 - 12:30

Energia. L'objectiu d'un model energètic sostenible a nivell mundial requereix de canvis profunds en la societat, i cada any que passa disposem de menys temps per assolir-lo sense arribar al col·lapse.

Què és la transició energètica i per què és tan important dur-la a terme el més aviat possible?

La transició energètica és el canvi de l’ús majoritari de combustibles fòssils a nivell mundial a l’ús de fonts d’energia renovable per tal de sostenir la civilització i mitigar les conseqüències actuals del canvi climàtic que ja estem vivint. En aquest sentit, la transició energètica és un canvi planificat vers una reducció del consum d’energia a nivell mundial en consonància amb la finitud dels recursos energètics i materials del planeta que ens sosté.

El projecte MEDEAS, coordinat per l’ICM-CSIC de Barcelona, inclou a 11 institucions científiques de 8 països de la UE que estudien com caldria planificar la transició energètica a partir de l’estudi de variables que tenen en compte l’energia, els materials i la tecnologia disponibles actualment. Els resultats d’aquest estudi interdisciplinari es publicaran al març de 2018 per tal que es puguin millorar entre totes aquelles persones interessades en fer-ho. El que s’està estudiant és el conjunt de conseqüències de l’actual model econòmic, el qual es basa en un consum constant i un sistema financer que és el motor d’un creixement econòmic que se sustenta en desequilibri sobre un sistema biofísic limitat, el nostre planeta.

Aquest projecte s’emmarca en l’objectiu de reducció de les emissions de la UE el qual és del 80% en relació a les emissions del 1990 per al 2050. El que més impacta, però, en el clima és l’acumulació d’emissions que hi ha hagut fins ara.

La transició energètica és urgent, ja que en menys de 15 anys tindrem el zenit dels combustibles fòssils, a més, a partir del 2030 també tindrem crisis ecològiques i de materials molt importants: hi haurà una pèrdua de biodiversitat generalitzada, una escassetat de l’aigua disponible, així com una manca de fòsfor per a l’agricultura. La crisi energètica se superposarà amb aquestes crisis ecològiques, i per tant, faran molt més difícil dur a terme la transició energètica.

Necessitem combustibles fòssils per fer la transició a renovables perquè el desenvolupament massiu d’aquestes (molins de vent, plaques solars, bombes hidràuliques, etc) requereix de molta energia per fabricar-les, transportar-les i instal·lar-les, i els combustibles fòssils tenen més potència i una taxa de retorn energètic més elevada que la que obtenim amb les fonts d’energia renovable, per tant, cal posar-se a construir-les abans que s’esgotin els combustibles fòssils. La taxa de retorn energètic és l’energia neta que proporciona un combustible descomptant l’energia necessària per obtenir-lo.

El procés que ens portarà a la transició cap a les renovables serà un procés difícil perquè a mesura que avancen els anys, disposarem de menys energia, de menys materials i tindrem menys temps disponible per poder-ho fer. L’esforç per dur a terme la transició energètica serà ingent, només serà possible si canviem el marc mental: des de l’esfera política, social i econòmica caldria situar-nos dins un marc mental d’economia d’emergència, no podem seguir com sempre.

Què pot costar la transició energètica a nivell mundial? I quant temps trigaríem?

Per desenvolupar les energies renovables també són necessaris recursos econòmics, a més dels recursos energètics, ja que el desenvolupament de les fonts d’energia renovable requerirà d’incentius addicionals. Per això, s’ha calculat que farà falta un 10% del PIB durant 35-40 anys. Però, el que és més important és que la transició energètica cal planificar-la i coordinar-la entre tots els països a nivell mundial.

Els estudis preveuen que, fins al 2050, els sectors de la indústria i de transport seguiran tenint una demanda creixent d’energia. Per això és urgent canviar el model industrial i de transport per tal que aquests sectors redueixin el seu consum energètic i per això caldran inversions addicionals i planificació.

Llavors, el transport del futur com serà?

El model de mobilitat actual amb vehicles de benzina no es pot reproduir per a convertir-lo en un model de mobilitat elèctrica idèntic. Caldrà desenvolupar un nou model de transport basat amb una xarxa elèctrica que arribi a tot arreu per tal que els puguem recarregar, i això requereix una redistribució de l’actual xarxa elèctrica. Per fer-ho farà falta una planificació per tenir una xarxa eficient, i cal desenvolupar-la de manera ràpida, perquè les condicions climàtiques cada cop seran més estrictes.

Tot i això, el nombre de vehicles elèctrics del futur no pot ser el mateix que la quantitat de vehicles que circulen amb benzina avui dia perquè no disposarem dels materials necessaris per fabricar-los, per tant, els vehicles del futur caldrà que siguin d’ús col·lectiu.

En conclusió, el moment de fer el canvi és ara, perquè si esperem 15 anys a fer-ho, potser ja no serà possible. Cal que els polítics es mobilitzin en aquesta direcció. La tecnologia no ens salvarà de les conseqüències nefastes sobre els sistemes biofísics i socials associades a l’actual demanda creixent d’energia i materials. Si no reaccionem amb rapidesa i de manera planificada i coordinada, estem posant la nostra civilització en una situació de risc molt alt, que ens està abocant al col·lapse. I del col·lapse a la barbàrie social només hi ha un pas.

Informació extreta del documental del programa Latituds de TV3 emès el passat dilluns 18 de desembre de 2017.