Energia Barcelona

capa gasosa que envolta la Terra. Nota: els principals gasos que componen l’atmosfera són el nitrogen, l’oxigen, el vapor d’aigua, l’argó i el diòxid de carboni.

vegeu autoconsum d’energia.

agrupament d’acumuladors elèctrics connectats en sèrie o en paral·lel. Nota: les bateries d’acumuladors velles provinents d’automòbils es consideren residus municipals especials i són objecte de recollida selectiva a les deixalleries.

combustible obtingut a partir de biomassa, la qual és tractada per a obtenir un agregat d’alt poder calorífic que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi. Nota: els biocombustibles poden ser sòlids (llenya, briquetes, pèl·lets o carbó vegetal), líquids (biodièsel, bioetanol, biopropanol o biobutanol) o gasosos (biogàs).

energia obtinguda de la biomassa per fermentació, per combustió o per altres procediments, com ara la gasificació o la piròlisi.

quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema. Notes: 1) s’expressa normalment com a pes de matèria seca per unitat de superfície o de volum; 2) en l’àmbit del sanejament, el terme biomassa designa específicament la quantitat activa de microorganismes presents en el reactor biològic, els quals duen a terme el procés d’oxidació biològica de la matèria orgànica present en les aigües residuals.

boira amb presència de contaminants atmosfèrics, originats bàsicament per la indústria i el transport, que és conseqüència de la gran concentració de partícules de pols i fum que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació de vapor d’aigua, fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100 %.

vegeu làmpada de baix consum.

instal·lació destinada a escalfar un espai. Nota: generalment consisteix en un circuit tancat per on circula aire o aigua a temperatura superior a la temperatura ambient. El fluid es pot escalfar per combustió, la qual pot comportar una emissió de contaminants.

cambra construïda sota determinades condicions on físicament es crema un combustible o residus utilitzats com a combustible a fi d’aprofitar-ne el poder calorífic.

conjunt d’alteracions en els sistemes naturals, físics o biològics, els impactes de les quals no són i no poden ser localitzats, sinó que afecten el conjunt de la Terra.

dispositiu destinat a captar la radiació solar incident per tal de convertir-la en energia tèrmica i utilitzar-la per a usos domèstics o industrials.

combustible líquid emprat en els motors d’explosió. Nota: generalment es tracta de benzina i gasoil, però pot ser també gas natural, fuel, querosè o biocarburants.

central elèctrica que aprofita l’energia del vent.

central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua en energia elèctrica.

central elèctrica que utilitza l’energia radiada pel sol per a produir electricitat.

conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen l’evolució del temps meteorològic d’una regió determinada.

producció combinada d’electricitat (o d’energia mecànica) i d’energia calorífica a partir d’una font d’energia primària, com ara gas natural, gasoil o fueloil, que es reaprofita posteriorment. Nota: els sistemes de cogeneració més habituals són els que es basen en turbines de vapor, cicle combinat (turbina de gas i turbina de vapor) i motors alternatius de combustió interna.

fracció d’alta potència calorífica produïda a partir de residus processats i destinada a la posterior valorització energètica o a ser utilitzada com a substitutiu de combustibles fòssils.

combustible capaç de sofrir una reacció de fissió controlada en un reactor nuclear alliberant energia en forma de calor. Nota: L’urani i el plutoni són combustibles nuclears.

introducció, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions en un medi alterant-ne les propietats i modificant l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o de sentit, a intervals regulars. El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica; el valor del voltatge és positiu la meitat del temps (semicicle positiu o semiperíode positiu) i negatiu l’altra meitat.

vegeu sostenibilitat.

element gasós de color marró vermellós o bé líquid de color groc que s’obté per oxidació de l’òxid nítric, fonamentalment en els processos de combustió de combustibles fòssils. Nota: és un contaminant atmosfèric molt tòxic i irritant, té efectes negatius en la fotosíntesi i és decolorant dels teixits. També és el responsable de la formació d’àcid nítric i de nitrats de peroxiacetil, i de la destrucció de l’ozó estratosfèric.

drets que situen l’energia com un bé de primera necessitat del qual se n’ha de garantir l’accés a un preu just, de forma generalitzable i igualitària per garantir una vida digna a tothom.

branca de l’ecologia que estudia els ecosistemes urbans, i que entén els assentaments urbans agregats com a sistemes constituïts per una comunitat d’organismes —dels quals l’home és el més important— i el medi en què viuen.

model econòmic que té per objectiu millorar el benestar humà i l’equitat social, alhora que redueix significativament els riscos ambientals.

conjunt de tècniques que consisteixen a racionalitzar la gestió de matèries primeres i les fonts d’energia amb l’objectiu de reduir la contaminació.

educació destinada a promoure la implicació, la conscienciació i la sensibilització de les persones en la protecció i la millora de l’entorn i en el procés de desenvolupament sostenible.

capacitat de la llum per a alliberar electrons d’una superfície metàl·lica. Aquest efecte s’aplica en les plaques fotovoltaiques per generar electricitat de la llum solar.

grau en què s’assoleix una relació òptima entre els recursos utilitzats en la gestió energètica i els resultats obtinguts.

capacitat d’un sistema per a produir accions externes. Nota: es manifesta en forma d’energia mecànica, elèctrica, tèrmica, d’enllaços químics o d’enllaços físics.

energia que prové de l’aprofitament de l’energia tèrmica del subsòl i dels jaciments geotèrmics.

energia elèctrica produïda per l’aprofitament de l’energia potencial o cinètica de l’aigua.

energia obtinguda de la fusió o fissió de nuclis atòmics.

energia radiant emesa pel sol en forma d’ones electromagnètiques.

procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte d’hivernacle.

sistema voluntari de qualificació que identifica i certifica de manera oficial el consum d’energia i l’eficiència energètica de certs productes. Nota: les etiquetes energètiques són atorgades per una tercera part independent.

energia que travessa perpendicularment una superfície per unitat de superfície i de temps. Nota: la unitat de mesura del flux energètic en el sistema internacional d’unitats és el watt per metre quadrat, W/m².

que genera electricitat a partir de l’efecte fotoelèctric.

gas de l’atmosfera, ja sigui natural o antropogènic, que absorbeix i emet radiació a longituds d’ona específiques de l’espectre de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols. Nota: alguns dels GEH són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC), l’hexafluorur de sofre (SF6) i el trifluorur de nitrogen (NF3).

combustible fòssil constituït per una mescla d’hidrocarburs gasosos de baix pes molecular, en la qual predomina el metà, que es troba en jaciments subterranis.

líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, a entre 60 i 200 oC, o bé per craqueig de les fraccions pesants, i que s’usa principalment com a carburant. Nota: la gasolina sense plom conté compostos orgànics com a antidetonant en comptes de compostos amb plom.

cadascun dels elements químics no metàl·lics de caràcter electronegatiu amb capacitat d’unir-se directament amb un metall i amb tendència a formar anions monovalents. Nota: el grup dels halògens comprèn el fluor, el clor, el brom, el iode i, amb menys importància, l’àstat.

magnitud fotomètrica que mesura el flux lluminós que rep una superfície. Notes: 1) la il·luminació pot ser natural o artificial; 2) la il·luminació es representa amb el símbol E; 3) la unitat de mesura de la il·luminació en el sistema internacional és el lux, que correspon a un lumen per metre quadrat (lm/m2).

conjunt de canvis en un ecosistema produïts per un procés de la natura o una activitat humana.

instal·lació en què s’oxiden productes combustibles a fi d’utilitzar la calor produïda en aquest procés.

làmpada basada en la tecnologia dels tubs fluorescents, de dimensions més reduïdes i de menor consum energètic que una làmpada incandescent.

làmpada de descàrrega en què la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substàncies fluorescents dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega. Nota: el tractament de tubs fluorescents és un servei de titularitat pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l’interior de la qual s’ha fet el buit i hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.

nivell d’emissió que, d’acord amb la legislació, no s’ha de superar.

llum usat en les vies públiques que emet llum groga, consumeix menys energia que els llums ordinaris i no atrau els invertebrats voladors. Nota: es tracta d’un llum alternatiu al de mercuri, el qual emet llum blanca ultraviolada i atrau aquests insectes.

consum exorbitant i antieconòmic de recursos de qualsevol mena.

mesura que té per finalitat atenuar l’impacte ambiental previst per un projecte o produït per una activitat determinada.

hidrocarbur saturat, gasós, incolor, inodor i inflamable que es forma principalment durant la descomposició anaeròbica de la matèria orgànica. Nota: les fonts d’emissió antropogèniques més importants d’aquest contaminant atmosfèric són la descomposició anaeròbica en abocadors, les depuradores d’aigües residuals, les granges ramaderes, etc. El seu efecte més destacat és la intensificació de l’efecte d’hivernacle.

intervenció antropogènica per reduir les fonts d’emissió o millorar els embornals de gasos amb efecte d’hivernacle.

gas incolor, quasi inodor, insípid i molt tòxic que es forma per la combinació directa del nitrogen i l’oxigen de l’aire a temperatures altes. També s’anomena òxid nítric. Nota: aquest gas s’oxida a l’atmosfera i produeix diòxid de nitrogen (NO2), amb el qual forma els anomenats òxids de nitrogen. És molt tòxic per inhalació i irrita la pell i les membranes mucoses.

element químic no metàl·lic, gasós, diatòmic, incolor, insípid, inodor i químicament inactiu que constitueix aproximadament el 80 % en volum de l’aire atmosfèric. Nota: quan es combina amb l’oxigen a altes temperatures forma òxids de nitrogen.

concentració alta de partícules perilloses per a la salut i la vida en forma de núvol.

cadascun dels gasos resultants de l’oxidació del sofre i de l’àcid sulfhídric (H2S) en la combustió de combustibles fòssils, de la descomposició i la combustió de la matèria orgànica, i de l’aerosol dels oceans i els volcans. Nota: els òxids de sofre més importants, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, són el diòxid de sofre (SO2) i el triòxid de sofre (SO3). Les fonts d’emissió principals d’aquests contaminants atmosfèrics són la combustió de combustibles fòssils en les centrals tèrmiques, els automòbils, les calefaccions, etc. El seu efecte més destacat és la pluja àcida.

element químic no metàl·lic, gasós, diatòmic, incolor, inodor i insípid que es troba en estat lliure en l’atmosfera, de la qual constitueix aproximadament el 21 % en volum.

conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució.

cos cilíndric o esfèric, de mida petita, obtingut per l’agregació de materials secs finament dividits. Nota: en l’àmbit energètic, els materials que componen un pèl·let són residus de fusta o similars.

oli mineral constituït per una barreja d’hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.

dispositiu amb una gran superfície de captació de la radiació solar per transformar-la en calor (energia solar tèrmica) o en electricitat (energia solar fotovoltaica) i utilitzar-la per a usos domèstics o industrials.

paràmetre que indica la quantitat d’energia que, com a màxim, pot generar un combustible o un residu usat com a combustible en cremar-se.

aplicació contínua d’una estratègia de prevenció ambiental integrada a processos i productes, a fi de reduir riscs que puguin afectar les persones i el medi ambient. Nota: en processos productius, el concepte de producció més neta inclou la conservació de matèries primeres i energia i la reducció en quantitat o toxicitat de residus i emissions. El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) utilitza sovint aquest concepte per a remarcar que en aquest camp el treball està contínuament en vies de realització i progrés.

conjunt d’indicadors apreciatius de l’estat del medi ambient en un moment i en un espai determinats.

radiació electromagnètica emesa pel sol, el 90 % de la qual té un espectre comprès entre 0,25 i 5 µm, aproximadament.

conjunt d’instal·lacions industrials en què a partir de la mescla d’hidrocarburs que constitueix el petroli es produeixen carburants, lubrificants, gasos líquids, asfalts, etc.

conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en l’imaginari social que permetin avançar cap a situacions ambientalment sostenibles.

que permet la regeneració dels recursos o del medi.

vegeu ecotecnologia.

vegeu recuperació energètica.

conducte que dona sortida a l’exterior als fums, gasos i partícules generats per una combustió, una reacció química o un emmagatzematge de productes, o bé que respon a les necessitats de ventilació d’una activitat.