15 Gener, 2020 - 18:56

Emergència climàtica. El decret d’emergència climàtica és un compromís ciutadà i institucional per adaptar la ciutat i mitigar la crisi climàtica.

La crisi climàtica és real, no és un simulacre. Si no hi fem res, Barcelona i el planeta es convertiran en llocs inhabitables per a les generacions futures. Per evitar-ho i mitigar els efectes de la crisi climàtica a la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona ha decretat l’emergència climàtica amb un pla d’acció dotat de 563 milions d’euros per dur a terme un centenar de mesures amb l’objectiu que el 2030 s’hagin reduït en un 50% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte als valors registrats el 1992 i s’hagin disminuït les emissions de CO2 en dos milions de tones.

 

Estem en una situació d’emergència climàtica i per fer-hi front l’Ajuntament de Barcelona ha decretat l’emergència climàtica amb un pla d’acció 2020-2030 que inclou un centenar de mesures urgents, contundents i efectives per accelerar l’adaptació de la ciutat davant els episodis climatològics dels anys vinents i mitigar-ne els efectes a curt i llarg termini. El text de la declaració i l’estructura de les accions que s’implementaran s’han acordat amb més de dos-cents experts, entitats i administracions que han participat en les sessions de la Taula per l’Emergència Climàtica.

L’Ajuntament de Barcelona destinarà 563,3 milions d’euros a implementar les mesures del Pla d’acció contra l’emergència climàtica per mitigar-ne els efectes i adaptar la ciutat als canvis climatològics dels anys vinents. El pla s’ha estructurat en set eixos temàtics que proposen un canvi de model:

Mobilitat: accions centrades en la reducció del trànsit i l’aplicació de la zona de baixes emissions, en vigor des de l’1 de gener de 2020, per reduir en 550.000 tones les emissions de CO2.

Urbanisme: mesures per transformar 15 quilòmetres de carrers en eixos verds en els propers cinc anys, incrementar en 40 hectàrees el verd urbà públic i fer actuacions en els entorns escolars de dos-cents centres educatius per transformar-los en espais més verds, accessibles i de trobada.

Energia: impuls a la generació d’energia renovable i local als blocs d’habitatge i als equipaments municipals, increment de les ajudes a la rehabilitació energètica d’edificis i creació d’una ordenança energètica per als edificis de nova construcció.

Economia: definició d’una estratègia d’economia verda, blava i circular per a tota la ciutat, com l’eix Besòs, i incorporació dels criteris ambientals, de sostenibilitat i d’economia social i solidària en la contractació pública.

Alimentació: promoció de dietes saludables i baixes en carboni als menjadors municipals i obertura i promoció del mercat majorista d’aliments frescos, ecològics i de proximitat a Mercabarna el 2021.

Consum i residus: desplegament de l’estratègia “Residu zero” a tota la ciutat, augment de la recollida selectiva fins a un 65% i eliminació dels plàstics d’un sol ús.

Cultura i educació: ajudes econòmiques per a projectes que contribueixin als objectius del pla Clima i de la Declaració d’emergència climàtica i promoció dels objectius contra l’emergència climàtica en grans esdeveniments i congressos internacionals de la ciutat.

D’altra banda, el pla d’acció també inclou mesures en els àmbits de la salut i la qualitat ambiental i la preservació dels recursos hídrics.

Salut i qualitat ambiental: activació de cent equipaments municipals com a refugis climàtics i impuls d’estudis sobre l’impacte ambiental dels vehicles motoritzats.

Recursos hídrics: reducció del consum domèstic d’aigua fins a 100 litres al dia per habitant; augment de la capacitat del clavegueram per reduir el risc d’inundacions i d’abocament a les platges en episodis de pluges fortes, i definició d’estratègies de protecció de les platges i les lleres dels rius Llobregat i Besòs.

Què passarà si no actuem?

Segons els escenaris de canvi climàtic analitzats, tant en un escenari compromès per assolir els acords de París de la COP21 —impedir que l’escalfament global superi els 1,5 graus—, com en un escenari passiu —no emprendre cap mesura—, les possibles conseqüències inclouen:

  • Més onades de calor a finals de segle, entre vuit i setze a l’any.
  • Disminució d’entre un 14 i un 26% de la pluja acumulada a la ciutat a finals de segle. A més, els episodis de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans tenia lloc només cada 50 anys es preveu que tingui lloc cada 35 anys.
  • Pèrdua d’entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. La platja de Sant Sebastià pot arribar a desaparèixer gairebé del tot en el pitjor dels escenaris.
  • Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de la biodiversitat.
  • Empitjorament de la qualitat de l’aire.

Un pas previ: el pla Clima

L’any 2018 l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el pla Clima, un programa estratègic amb 242 mesures per afrontar els efectes de la crisi climàtica que giren al voltant de quatre eixos principals: mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar la ciutat a les conseqüències del canvi climàtic, prioritzar els col·lectius més vulnerables i implicar la ciutadania en aquesta lluita. La Declaració de l’emergència climàtica a la ciutat amplia i reforça els objectius del pla Clima en la lluita contra la crisi climàtica.