vegeu subministrament d’energia.
Aquí trobaràs informació sobre tots els conceptes relacionats amb el model energètic, el subministrament d'energia, l'estalvi, la generació i tot allò que necessitis saber, en els tres idiomes.
Abastament d’energia
Adaptació
ajustament dels sistemes humans o naturals a entorns nous o canviants.
Atmosfera
capa gasosa que envolta la Terra.
Nota: els principals gasos que componen l’atmosfera són el nitrogen, l’oxigen, el vapor d’aigua, l’argó i el diòxid de carboni.
Autoconsum d’energia
consum d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de generació connectades a l’interior d’una xarxa real d’un consumidor, o mitjançant una línia directa d’energia elèctrica associada a un consumidor.
Nota: definició segons la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.
Autogeneració d’energia
vegeu autoconsum d’energia.
Autosuficiència (principi d’)
principi segons el qual una zona determinada ha de poder disposar de les instal·lacions i sistemes de gestió suficients per gestionar adequadament els residus que s'hi generen.
Bateria elèctrica o d’acumuladors
agrupament d’acumuladors elèctrics connectats en sèrie o en paral·lel.
Nota: les bateries d’acumuladors velles provinents d’automòbils es consideren residus municipals especials i són objecte de recollida selectiva a les deixalleries.
Biocarburant:
biocombustible que utilitzen els mitjans de transport obtingut a partir de la barreja d’hidrocarburs derivats de la biomassa.
Nota: hi ha dos tipus de biocarburants, el bioetanol i el biodièsel.
Biocombustible
combustible obtingut a partir de biomassa, la qual és tractada per a obtenir un agregat d’alt poder calorífic que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Nota: els biocombustibles poden ser sòlids (llenya, briquetes, pèl·lets o carbó vegetal), líquids (biodièsel, bioetanol, biopropanol o biobutanol) o gasosos (biogàs).
Biodièsel:
biocarburant sintètic líquid obtingut a partir d’olis vegetals o de greixos animals.
Bioenergia
energia obtinguda de la biomassa per fermentació, per combustió o per altres procediments, com ara la gasificació o la piròlisi.
Biogàs
gas combustible constituït per una mescla de metà i diòxid de carboni que es produeix com a conseqüència de la fermentació anaeròbica, controlada o no, de biomassa.
Biomassa
quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.
Notes: 1) s’expressa normalment com a pes de matèria seca per unitat de superfície o de volum; 2) en l’àmbit del sanejament, el terme biomassa designa específicament la quantitat activa de microorganismes presents en el reactor biològic, els quals duen a terme el procés d’oxidació biològica de la matèria orgànica present en les aigües residuals.
Biosfera
capa de la Terra on es desenvolupa la vida i que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l’atmosfera poblades per éssers vius.
Boirum
boira amb presència de contaminants atmosfèrics, originats bàsicament per la indústria i el transport, que és conseqüència de la gran concentració de partícules de pols i fum que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació de vapor d’aigua, fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100 %.
Bombeta
làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l’interior de la qual s’ha fet el buit i hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.
Bombeta de baix consum
vegeu làmpada de baix consum.
Bones pràctiques
conjunt de formes correctes d’actuació del personal i de gestió i control de les activitats industrials que afavoreix la minimització de residus i emissions.
Nota: són exemples de bones pràctiques una bona gestió de les compres o dels estocs, un bon manteniment preventiu o predictiu, o un bon control de les variables de procés. Les bones pràctiques poden ser dutes a terme, en general, amb molt poc cost i, per tant, amb un retorn ràpid de la inversió. És una de les formes de minimització de residus i emissions més efectives.
Calefacció
instal·lació destinada a escalfar un espai.
Nota: generalment consisteix en un circuit tancat per on circula aire o aigua a temperatura superior a la temperatura ambient. El fluid es pot escalfar per combustió, la qual pot comportar una emissió de contaminants.
Calor
manifestació de l’energia interna d’un sistema que es mesura per mitjà de la temperatura.
Cambra de combustió
cambra construïda sota determinades condicions on físicament es crema un combustible o residus utilitzats com a combustible a fi d’aprofitar-ne el poder calorífic.
Canvi climàtic
variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps.
Nota: el canvi climàtic es pot produir per causes naturals o bé com a conseqüència de fenòmens provocats per l’activitat humana, que ha incrementat la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.
Canvi global
conjunt d’alteracions en els sistemes naturals, físics o biològics, els impactes de les quals no són i no poden ser localitzats, sinó que afecten el conjunt de la Terra.
Capa d’ozó
capa de l’estratosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i menyspreable per sobre dels 50 o, en determinades zones del planeta, dels 70 km.
Nota: la capa d’ozó filtra una part de les radiacions ultraviolades del sol.
Captador solar
dispositiu destinat a captar la radiació solar incident per tal de convertir-la en energia tèrmica i utilitzar-la per a usos domèstics o industrials.
Carbó
matèria sòlida de color marró o negre que resulta de la descomposició parcial, la destil·lació o la combustió incompleta de la matèria orgànica, generalment vegetal, que conté carboni.
Nota: el carbó de coc, el carbó mineral i el carbó vegetal es diferencien entre si pel procés pel qual són generats.
Carburant
combustible líquid emprat en els motors d’explosió.
Nota: generalment es tracta de benzina i gasoil, però pot ser també gas natural, fuel, querosè o biocarburants.
Central elèctrica
conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia.
Central eòlica
central elèctrica que aprofita l’energia del vent.
Central heliotèrmica
central solar que aprofita la radiació solar per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ser utilitzat per a moure un grup turbogenerador.
Central hidroelèctrica
central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua en energia elèctrica.
Central nuclear
central elèctrica que transforma l’energia alliberada en la fissió de nuclis atòmics en energia tèrmica.
Central solar
central elèctrica que utilitza l’energia radiada pel sol per a produir electricitat.
Certificat energètic
document de qualificació que identifica i certifica de manera oficial el consum d’energia i l’eficiència energètica de certs productes, com ara electrodomèstics i habitatges. La qualificació es basa en una escala de 7 lletres, on la lletra A identifica la màxima eficiència energètica i la lletra G, la menys eficient.
Nota: els certificats energètics són atorgats per una tercera part independent.
Clima
conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen l’evolució del temps meteorològic d’una regió determinada.
Climatització
condicionament d’aire per a aconseguir en una habitació, local, vehicle o recinte tancat unes característiques de temperatura i d’humitat agradables al cos humà.
Cogeneració
producció combinada d’electricitat (o d’energia mecànica) i d’energia calorífica a partir d’una font d’energia primària, com ara gas natural, gasoil o fueloil, que es reaprofita posteriorment.
Nota: els sistemes de cogeneració més habituals són els que es basen en turbines de vapor, cicle combinat (turbina de gas i turbina de vapor) i motors alternatius de combustió interna.
Combustible
agent reductor d’una combustió. Adj. Que pot entrar en combustió.
Combustible derivat de residus
fracció d’alta potència calorífica produïda a partir de residus processats i destinada a la posterior valorització energètica o a ser utilitzada com a substitutiu de combustibles fòssils.
Combustible fòssil
combustible resultant de la descomposició parcial de matèria orgànica a causa de canvis físics i químics provocats per la pressió i la temperatura, al llarg de milions d’anys.
Nota: el carbó mineral, el petroli i els seus derivats i el gas natural són combustibles fòssils.
Combustible nuclear
combustible capaç de sofrir una reacció de fissió controlada en un reactor nuclear alliberant energia en forma de calor.
Nota: L’urani i el plutoni són combustibles nuclears.
Consum d’energia / energètic
quantitat d’energia utilitzada en un període determinat.
Contaminació
introducció, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions en un medi alterant-ne les propietats i modificant l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Contaminació atmosfèrica
contaminació causada per la presència a l’atmosfera d’algun compost químic aliè a la seva composició normal o per la presència de compostos naturals en una concentració superior a la normal.
Corrent altern (CA o AC)
tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o de sentit, a intervals regulars. El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica; el valor del voltatge és positiu la meitat del temps (semicicle positiu o semiperíode positiu) i negatiu l’altra meitat.
Corrent continu (CC o DC)
tipus de corrent elèctric en què el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia. El corrent continu s’utilitza normalment per a aplicacions que necessiten un baix voltatge, especialment on l’energia és produïda per piles o per sistemes d’energia solar fotovoltaica.
Desenvolupament sostenible
vegeu sostenibilitat.
Diòxid de carboni (CO2)
gas incolor, inodor i insípid format per processos biològics naturals d’oxidació total del carboni, com a resultat del desboscament, o per la combustió de combustibles fòssils i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
Nota: els efectes més destacats d’aquest contaminant atmosfèric són l’aparició de canvis climàtics i la intensificació de l’efecte d’hivernacle.
Diòxid de nitrogen (NO2):
element gasós de color marró vermellós o bé líquid de color groc que s’obté per oxidació de l’òxid nítric, fonamentalment en els processos de combustió de combustibles fòssils.
Nota: és un contaminant atmosfèric molt tòxic i irritant, té efectes negatius en la fotosíntesi i és decolorant dels teixits. També és el responsable de la formació d’àcid nítric i de nitrats de peroxiacetil, i de la destrucció de l’ozó estratosfèric.
Diòxid de sofre (SO2)
gas incolor, dens, pungent i molt irritant que s’origina per processos naturals o bé com a resultat de la combustió de combustibles fòssils que contenen sofre, especialment el carbó i el petroli.
Nota: és un dels indicadors bàsics de la contaminació atmosfèrica. Els seus efectes més destacats són la deposició àcida i la reducció de la visibilitat.
Drets energètics
drets que situen l’energia com un bé de primera necessitat del qual se n’ha de garantir l’accés a un preu just, de forma generalitzable i igualitària per garantir una vida digna a tothom.
Ecologia
branca de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi.
Ecologia urbana
branca de l’ecologia que estudia els ecosistemes urbans, i que entén els assentaments urbans agregats com a sistemes constituïts per una comunitat d’organismes —dels quals l’home és el més important— i el medi en què viuen.
Economia circular
model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes minimitzant la utilització de matèries primeres de forma alternativa a un model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició.
Economia verda
model econòmic que té per objectiu millorar el benestar humà i l’equitat social, alhora que redueix significativament els riscos ambientals.
Ecosistema
unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes vius que hi habiten, amb totes les seves relacions i els intercanvis de matèria i energia que hi tenen lloc.
Ecotecnologia
conjunt de tècniques que consisteixen a racionalitzar la gestió de matèries primeres i les fonts d’energia amb l’objectiu de reduir la contaminació.
Edifici d’energia zero
edifici amb un consum d’energia neta proper a zero en un any típic.
Nota: l’energia que utilitza prové del mateix edifici mitjançant fonts d’energies renovables.
Educació per a la sostenibilitat
educació destinada a promoure la implicació, la conscienciació i la sensibilització de les persones en la protecció i la millora de l’entorn i en el procés de desenvolupament sostenible.
Efecte d’hivernacle
fenomen que consisteix en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació infraroja terrestre.
Efecte fotoelèctric
capacitat de la llum per a alliberar electrons d’una superfície metàl·lica. Aquest efecte s’aplica en les plaques fotovoltaiques per generar electricitat de la llum solar.
Eficiència ecològica
capacitat d’una empresa de minimitzar la contaminació i l’ús de recursos, inclosos els energètics, durant el procés d’elaboració d’un producte, des de la fase de disseny fins a la d’embalatge i distribució, sense disminuir-ne la qualitat.
Eficiència energètica
grau en què s’assoleix una relació òptima entre els recursos utilitzats en la gestió energètica i els resultats obtinguts.
Emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
massa total de gasos amb efecte d’hivernacle alliberats a l’atmosfera en un període de temps determinat.
Energia
capacitat d’un sistema per a produir accions externes.
Nota: es manifesta en forma d’energia mecànica, elèctrica, tèrmica, d’enllaços químics o d’enllaços físics.
Energia eòlica
energia que prové de l’aprofitament de l’energia cinètica de l’aire.
Energia geotèrmica
energia que prové de l’aprofitament de l’energia tèrmica del subsòl i dels jaciments geotèrmics.
Energia hidràulica
energia que prové de l’aprofitament de l’energia potencial o cinètica de l’aigua, per diferència d’altura o per la velocitat d’un corrent determinat, respectivament.
Energia hidroelèctrica
energia elèctrica produïda per l’aprofitament de l’energia potencial o cinètica de l’aigua.
Energia neta
energia en el procés d’obtenció o d’utilització de la qual no es generen residus, que té un impacte ambiental moderat o feble i que no comporta contaminació química ni acústica.
Nota: per exemple, l’energia solar, l’energia eòlica o l’energia geotèrmica.
Energia nuclear
energia obtinguda de la fusió o fissió de nuclis atòmics.
Energia renovable
energia que s’obté de fonts inesgotables o que es poden renovar.
Nota: per exemple, la que s’obté del carbó vegetal i la fusta
Energia solar
energia radiant emesa pel sol en forma d’ones electromagnètiques.
Energia tèrmica
energia calorífica produïda per la combustió en les màquines tèrmiques de carbó, petroli, gas natural i altres combustibles.
Escalfament global
procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte d’hivernacle.
Estalvi d’energia
procediment que permet, amb un mateix resultat, la reducció de l’ús o consum d’energia.
Etiqueta energètica
sistema voluntari de qualificació que identifica i certifica de manera oficial el consum d’energia i l’eficiència energètica de certs productes.
Nota: les etiquetes energètiques són atorgades per una tercera part independent.
Fluorescent
làmpada de descàrrega en què la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substàncies fluorescents dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
Nota: el tractament de tubs fluorescents és un servei de titularitat pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Flux energètic
energia que travessa perpendicularment una superfície per unitat de superfície i de temps.
Nota: la unitat de mesura del flux energètic en el sistema internacional d’unitats és el watt per metre quadrat, W/m².
Font d’energia
energia que es pot transformar en energia útil.
Nota: per exemple, l’energia potencial, cinètica, eòlica o química es poden transformar en energia elèctrica, mecànica, etc.
Fotovoltaic
que genera electricitat a partir de l’efecte fotoelèctric.
Fusió nuclear
reacció nuclear en què es formen nous nuclis atòmics per associació d’altres de més lleugers amb defecte de massa, que comporta l’alliberament de grans quantitats d’energia.
Nota: aquest alliberament d’energia es manifesta d’acord amb l’equació E = mc2, on m és la diferència de masses i c, la velocitat de la llum.
Gas amb efecte d’hivernacle (GEH)
gas de l’atmosfera, ja sigui natural o antropogènic, que absorbeix i emet radiació a longituds d’ona específiques de l’espectre de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols.
Nota: alguns dels GEH són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC), l’hexafluorur de sofre (SF6) i el trifluorur de nitrogen (NF3).
Gas liquat del petroli (GLP)
mescla d’hidrocarburs lleugers, bàsicament propà i butà, gasosos en condicions normals de temperatura i pressió, portada a l’estat líquid.
Gas natural
combustible fòssil constituït per una mescla d’hidrocarburs gasosos de baix pes molecular, en la qual predomina el metà, que es troba en jaciments subterranis.
Gasoil
líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, que s’obté per destil·lació del petroli, a entre 220 i 360 oC, i que s’utilitza com a carburant i com a combustible.
Nota: el gasoil és el combustible emprat pels motors dièsel. Quan aquests motors estan ben reglats, emeten menys contaminants que els de gasolina. Tanmateix, si el reglatge és deficient emeten més quantitat encara de partícules en suspensió i de fums negres.
Gasolina
líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, a entre 60 i 200 oC, o bé per craqueig de les fraccions pesants, i que s’usa principalment com a carburant.
Nota: la gasolina sense plom conté compostos orgànics com a antidetonant en comptes de compostos amb plom.
GIOS
sigla de Gestor Integral de l’Ordenança Solar, una aplicació en línia desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona per simplificar les tramitacions per obtenir les llicències municipals necessàries per als projectes d'instal·lació d'energia solar tèrmica i fotovoltaica, segons el procediment que marca l'Ordenança solar de la ciutat de Barcelona.
Halogen
cadascun dels elements químics no metàl·lics de caràcter electronegatiu amb capacitat d’unir-se directament amb un metall i amb tendència a formar anions monovalents.
Nota: el grup dels halògens comprèn el fluor, el clor, el brom, el iode i, amb menys importància, l’àstat.
Hidrocarbur
compost orgànic format per carboni i hidrogen. La seva sigla és HC.
Nota: les fonts d’emissió més importants d’aquests contaminants atmosfèrics són la combustió incompleta de carburants, el trànsit automobilístic, alguns processos de combustió de matèria orgànica, les refineries de petroli i els dissolvents orgànics. El seu efecte més destacat és l’aparició de boirum fotoquímic.
Il·luminació
magnitud fotomètrica que mesura el flux lluminós que rep una superfície.
Notes: 1) la il·luminació pot ser natural o artificial; 2) la il·luminació es representa amb el símbol E; 3) la unitat de mesura de la il·luminació en el sistema internacional és el lux, que correspon a un lumen per metre quadrat (lm/m2).
Impacte ambiental / mediambiental
alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat.
Impacte ecològic
conjunt de canvis en un ecosistema produïts per un procés de la natura o una activitat humana.
Insostenible
dit d’un sistema de producció i consum que no és compatible amb el respecte i l’explotació racional del medi.
Instal·lació de combustió
instal·lació en què s’oxiden productes combustibles a fi d’utilitzar la calor produïda en aquest procés.
Inventari d’emissions
enumeració i localització en un mapa de les emissions de contaminants atmosfèrics en una zona determinada.
Làmpada de baix consum
làmpada basada en la tecnologia dels tubs fluorescents, de dimensions més reduïdes i de menor consum energètic que una làmpada incandescent.
Làmpada de descàrrega
làmpada que produeix llum mitjançant una descàrrega elèctrica entre elèctrodes en un gas o un vapor a pressió baixa o elevada.
Làmpada fluorescent / de fluorescència
làmpada de descàrrega en què la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substàncies fluorescents dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
Nota: el tractament de tubs fluorescents és un servei de titularitat pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Làmpada halògena / d’halogen
làmpada d’atmosfera gasosa que conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.
Làmpada incandescent / d’incandescència
làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l’interior de la qual s’ha fet el buit i hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.
LED
sigla de Light Emitting Diode (díode electroluminescent). Díode semiconductor que emet llum incoherent en alguna de les bandes de l’espectre visible, infraroig o ultraviolat, en ser travessat pel corrent elèctric en el sentit permès pel díode.
Nota: un díode electroluminescent està format per dos materials semiconductors que formen una unió p-n. Quan un electró travessa la unió des de la regió n i troba un forat, corresponent a un nivell energètic inferior, emet energia en forma de fotó. El color emès pel díode depèn del salt energètic entre els materials en la unió p-n.
Límit d’emissió
nivell d’emissió que, d’acord amb la legislació, no s’ha de superar.
Llum artificial
llum produïda per un aparell d’il·luminació.
Llum de sodi
llum usat en les vies públiques que emet llum groga, consumeix menys energia que els llums ordinaris i no atrau els invertebrats voladors.
Nota: es tracta d’un llum alternatiu al de mercuri, el qual emet llum blanca ultraviolada i atrau aquests insectes.
Llum natural
llum constituïda per ones electromagnètiques que vibren en diferents plans en el transcurs del temps.
Malbaratament
consum exorbitant i antieconòmic de recursos de qualsevol mena.
Medi ambient
conjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten el desenvolupament i la supervivència d’un organisme i que permeten el desenvolupament d’ecosistemes.
Mesura correctora
mesura que té per finalitat atenuar l’impacte ambiental previst per un projecte o produït per una activitat determinada.
Mesura preventiva
mesura que s’adopta durant les fases de projecte, disseny o desenvolupament d’una activitat per evitar els efectes negatius que aquesta pugui ocasionar sobre el medi.
Metà (CH4)
hidrocarbur saturat, gasós, incolor, inodor i inflamable que es forma principalment durant la descomposició anaeròbica de la matèria orgànica.
Nota: les fonts d’emissió antropogèniques més importants d’aquest contaminant atmosfèric són la descomposició anaeròbica en abocadors, les depuradores d’aigües residuals, les granges ramaderes, etc. El seu efecte més destacat és la intensificació de l’efecte d’hivernacle.
Metanització
procés biològic de descomposició anaeròbica de compostos orgànics per a l’obtenció de biogàs.
Mitigació
intervenció antropogènica per reduir les fonts d’emissió o millorar els embornals de gasos amb efecte d’hivernacle.
Monòxid de carboni (CO)
gas incolor, inodor, tòxic i inflamable resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen.
Nota: les principals fonts d’emissió d’aquest contaminant atmosfèric són les instal·lacions de combustió i els automòbils. És una substància asfixiant que fa disminuir la capacitat d’autoneteja de l’atmosfera.
Monòxid de nitrogen (NO)
gas incolor, quasi inodor, insípid i molt tòxic que es forma per la combinació directa del nitrogen i l’oxigen de l’aire a temperatures altes. També s’anomena òxid nítric.
Nota: aquest gas s’oxida a l’atmosfera i produeix diòxid de nitrogen (NO2), amb el qual forma els anomenats òxids de nitrogen. És molt tòxic per inhalació i irrita la pell i les membranes mucoses.
Motor de combustió interna
motor mogut per la combustió d’un carburant en un espai tancat a l’interior del mateix motor que dona lloc a un moviment alternatiu.
Nitrogen (N2)
element químic no metàl·lic, gasós, diatòmic, incolor, insípid, inodor i químicament inactiu que constitueix aproximadament el 80 % en volum de l’aire atmosfèric.
Nota: quan es combina amb l’oxigen a altes temperatures forma òxids de nitrogen.
Nivell d’emissió
quantitat de contaminants alliberats a l’atmosfera durant un període de temps determinat.
Nota: s’expressa en unitats de massa de contaminant per volum.
Núvol tòxic
concentració alta de partícules perilloses per a la salut i la vida en forma de núvol.
Òxid de nitrogen
cadascun dels gasos resultants de l’oxidació del nitrogen atmosfèric en les combustions per efecte de la temperatura i de la pressió.
Nota: els òxids de nitrogen més importants, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, són el diòxid de nitrogen (NO2) i el monòxid de nitrogen (NO). Les fonts d’emissió principals d’aquests contaminants atmosfèrics són les combustions a altes temperatures i determinats processos industrials. Els seus efectes més destacats són el boirum fotoquímic, l’efecte d’hivernacle i la pluja àcida.
Òxid de sofre
cadascun dels gasos resultants de l’oxidació del sofre i de l’àcid sulfhídric (H2S) en la combustió de combustibles fòssils, de la descomposició i la combustió de la matèria orgànica, i de l’aerosol dels oceans i els volcans.
Nota: els òxids de sofre més importants, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, són el diòxid de sofre (SO2) i el triòxid de sofre (SO3). Les fonts d’emissió principals d’aquests contaminants atmosfèrics són la combustió de combustibles fòssils en les centrals tèrmiques, els automòbils, les calefaccions, etc. El seu efecte més destacat és la pluja àcida.
Òxid nítric (NO)
vegeu monòxid de nitrogen.
Oxigen (O2)
element químic no metàl·lic, gasós, diatòmic, incolor, inodor i insípid que es troba en estat lliure en l’atmosfera, de la qual constitueix aproximadament el 21 % en volum.
Ozó (O3)
al·lòtrop triatòmic de l’oxigen, gasós, de color blau clar, irritant, d’olor picant característica i fortament absorbent de la radiació ultraviolada d’ona curta.
Nota: en presència de contaminants atmosfèrics com ara els òxids de nitrogen o alguns hidrocarburs, una intensa radiació solar pot causar una forta concentració d’ozó a la troposfera. En aquestes condicions, l’ozó esdevé un oxidant fotoquímic molt tòxic i corrosiu que pot intervenir en fenòmens atmosfèrics com ara l’oxidació del nitrogen.
Parc eòlic
conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució.
Partícules en suspensió
conjunt de partícules sòlides o líquides de diàmetre inferior a unes 30 µm, aproximadament, amb una velocitat de sedimentació baixa i un temps de residència a l’atmosfera bastant llarg, en funció de la seva densitat.
Notes: 1) es troben, per exemple, en la pols, en les emissions de processos industrials, en el fum resultant de la crema de fusta i carbó, en les emissions de vehicles, etc.; 2) segons la seva grandària es poden classificar en inhalables i no inhalables.
Pèl·let
cos cilíndric o esfèric, de mida petita, obtingut per l’agregació de materials secs finament dividits.
Nota: en l’àmbit energètic, els materials que componen un pèl·let són residus de fusta o similars.
Petjada de carboni
indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització.
Petroli
oli mineral constituït per una barreja d’hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Pila / pila elèctrica
generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química i que es compon essencialment d’un electròlit i dos elèctrodes, positiu i negatiu.
Nota: les piles usades es consideren residus municipals especials i són objecte de recollida selectiva.
Placa solar
dispositiu amb una gran superfície de captació de la radiació solar per transformar-la en calor (energia solar tèrmica) o en electricitat (energia solar fotovoltaica) i utilitzar-la per a usos domèstics o industrials.
Planta de cogeneració
instal·lació en la qual, a partir d’un combustible primari, com ara gas natural, gasoil o fueloil, es genera energia tèrmica, que s’aprofita posteriorment, i energia elèctrica.
Poder calorífic
paràmetre que indica la quantitat d’energia que, com a màxim, pot generar un combustible o un residu usat com a combustible en cremar-se.
Principi d’autosuficiència
principi segons el qual una zona determinada ha de poder disposar de les instal·lacions i els sistemes de gestió suficients per gestionar adequadament els residus que s’hi generen.
Producció més neta
aplicació contínua d’una estratègia de prevenció ambiental integrada a processos i productes, a fi de reduir riscs que puguin afectar les persones i el medi ambient.
Nota: en processos productius, el concepte de producció més neta inclou la conservació de matèries primeres i energia i la reducció en quantitat o toxicitat de residus i emissions. El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) utilitza sovint aquest concepte per a remarcar que en aquest camp el treball està contínuament en vies de realització i progrés.
Producció neta
producció industrial que minimitza l’impacte ambiental per mitjà de la gestió acurada dels recursos, l’ús i el disseny adequats del producte, la reducció i la gestió dels residus, l’ús de tecnologia neta, etc.
Qualitat ambiental
conjunt d’indicadors apreciatius de l’estat del medi ambient en un moment i en un espai determinats.
Qualitat de l’aire
paràmetre que indica la composició de l’aire i que disminueix progressivament a mesura que augmenta la concentració de contaminants.
Nota: la valoració de la qualitat de l’aire es realitza mitjançant la comparació dels nivells d’immissió amb els nivells màxims permesos regulats per la legislació, els quals indiquen el nivell aproximat a partir del qual podria produir-se algun efecte negatiu sobre la salut.
Radiació solar
radiació electromagnètica emesa pel sol, el 90 % de la qual té un espectre comprès entre 0,25 i 5 µm, aproximadament.
Recuperació energètica
aprofitament dels residus amb la finalitat de produir energia, alternativament a l’ús d’altres fonts.
Refineria de petroli
conjunt d’instal·lacions industrials en què a partir de la mescla d’hidrocarburs que constitueix el petroli es produeixen carburants, lubrificants, gasos líquids, asfalts, etc.
Resiliència
capacitat de reacció positiva d’un ecosistema per recuperar les seves propietats i funcionalitat després de l’acció d’un agent o un procés pertorbador, com ara pluja àcida, degradació o contaminació.
Nota: en termes de societat i d’individus, la resiliència és la capacitat per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Sensibilització ambiental / mediambiental
conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en l’imaginari social que permetin avançar cap a situacions ambientalment sostenibles.
Sostenibilitat
conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.
Sostenible
que permet la regeneració dels recursos o del medi.
Subministrament d’energia
obtenció i distribució d’energia (electricitat o gas) amb regularitat i fiabilitat mitjançant un conjunt funcional d’obres, instal·lacions, equipaments, xarxes o canonades.
Tecnologia neta
vegeu ecotecnologia.
Tub fluorescent
vegeu làmpada fluorescent.
Valorització energètica
vegeu recuperació energètica.
Vigilància ambiental / mediambiental
control sistemàtic de les condicions del medi ambient que té per objectiu prevenir canvis perjudicials.
Xemeneia
conducte que dona sortida a l’exterior als fums, gasos i partícules generats per una combustió, una reacció química o un emmagatzematge de productes, o bé que respon a les necessitats de ventilació d’una activitat.
Zona de protecció especial
zona on es produeix una situació que dona lloc a un risc potencial molt elevat d’ultrapassar els límits admissibles, o bé on ja s’han ultrapassat els nivells d’immissió admissibles, per a la reducció dels quals no es consideren suficients les accions i les mesures que es poden adoptar en situacions de declaració de zona d’atenció especial.
Zona d’atmosfera contaminada
zona on se superen els valors màxims d’immissió de substàncies o partícules en suspensió i que és declarada com a tal per l’Administració competent.
