23 September, 2019 - 13:46

Justícia climàtica. L'augment de la temperatura global del planeta els pròxims anys comportarà un risc dels principals drets humans relacionats amb la vida i la seguretat, tot i que no està reconegut el dret al medi ambient

El moviment Fridays for Future convoca per al 27 de setembre una vaga global pel clima després d’una setmana d’accions, coincidint amb la Cimera sobre l’Acció Climàtica de l’ONU del 23 de setembre.

La pujada de 2ºC de la temperatura global del planeta, principal conseqüència de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, tindria conseqüències devastadores, especialment per als grups de població més vulnerables. Aquest és el consens que ha adoptat la comunitat internacional. Segons l’últim informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) queden menys d’onze anys per poder reduir la temperatura a un màxim d’1’5º, abans que la situació sigui irreversible. L’any 2018, malgrat les mesures de reducció d’emissions de CO2 adoptades en el marc del Protocol de Kyoto, com els Mecanismes de Desenvolupament Net, les emissions globals van aumentar un 2,7%, segons Global Carbon Project. Amb la convocatòria d’una nova vaga global per al 27 de setembre, el moviment Fridays for future, inspirat en l’activista estudiantil Greta Thunberg, exigeix als governs mesures per reduir un 45% l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, el 70% dels quals es produeixen als centres urbans, i aconseguir la petjada carboni zero per a l’any 2050. En aquest panorama, com afecta la crisi climàtica a l’exercici dels drets humans?

Sequeres, destrucció de collites, incendis i desertificació són alguns dels efectes que s’esperen els propers anys, alguns dels quals, segons l’Organització Meteorològica Mundial, ja s’han experimentat a Alaska o la zona nord de Canadà aquest estiu. A Catalunya, la temperatura mitjana ha pujat 2,5º des de 1950 i segons el Servei Metereològic de Catalunya, el 2018 va ser el setè any més càlid des de llavors. L’Organització Mundial de la Salut estima que entre els anys 2030 i 2050 es produiran 250.000 morts addicionals per any a causa de la desnutrició, la malària i cops de calor. El Banc Mundial, per la seva part, apunta que 100 milions de persones més podrien caure en la pobresa cap a l’any 2030. Si la temperatura global puja 2ºC, un 14% de la població mundial veurà reduït l’accés a aigua potable, una problemàtica que actualment ja pateixen 1.100 milions de persones.

Els efectes d’aquest l’escalfament accelerat impacten directament sobre grups de població més vulnerables, que pateixen pobresa, no tenen les eines per fer front al canvi climàtic, com la informació i els avenços tecnològics, o viuen en zones geogràfiques de major risc per les condicions meteorològiques.

Segons un estudi de la Universitat de Stanford, entre l’any 1960 i l’any 2000, l’augment de la temperatura del planeta va afectar directament als ingressos per càpita dels països més pobres, que es concentren en zones més càlides, entre un 17% i un 30%. Al mateix temps, cal recordar que són aquests països els que menys emissions de diòxid de carboni generen: el continent africà, amb el 13% de la població mundial, únicament emet el 3% dels gasos d’efecte hivernacle.

Aquest canvi climàtic, també afecta directament al sorgiment i reproducció de conflictes armats, així com altres formes de violència per l’escassesa de recursos, especialment a països on ja hi ha conflictes generalitzats per l’extracció de recursos, com és el cas de la República Democràtica del Congo. Un altre estudi de la Universitat de Stanford, publicat a la revista Nature, assegura que en un hipotètic escenari en què la temperatura augmentés 4Cº, s’incrementaria un 26% les possibilitats de conflictes relacionats amb el canvi climàtic. A més, cal destacar la violència exercida contra defensores del medi ambient que, per exemple, s’oposen a projectes extractivistes, com l’assassinat de les activistes Berta Cáceres a Hondures o Diana Isabel Hernández a Guatemala. L’Organització Global Witness senyala que el 2018 van ser assassinades 168 activistes mediambientals arreu del món.

Segons l’Organització Mundial de les Migracions, per a l’any 2050 poden haver-hi fins a 200 milions de potencials migrants climàtics, unes dades que superen les migracions actuals a causa de conflictes armats i per raons econòmiques, tot i que a hores d’ara el dret internacional no ha acceptat el terme “refugiat climàtic”.  L’últim estudi del Centre de Monitoratge de Desplaçaments Interns apunta que l’any 2018 van haver-hi 17 milions de desplaçaments relacionats amb els efectes del canvi climàtic i condicions meteorològiques extremes. Segons un informe del Banc Mundial, per a l’any 2020, poden haver-hi 140 milions de desplaçaments interns a Àfrica al sud del Sàhara, Asia meridional i Amèrica Llatina.

Aquestes dades suposen la crisi humanitària més important del segle XXI, vulnerant drets humans bàsics com el dret a la vida i a la salut, el dret a l’aigua i a l’alimentació i el dret a l’habitatge, així com el dret al desenvolupament, tots ells recollits a la Declaració Universal de Drets Humans. Recentment, més de 200 lideres i activistes mediambientals, defensors de drets humans i acadèmics han signat una Declaració en què demanen mecanismes als Estats per combatre la crisi climàtica “per la supervivència de la humanitat”. Entre altres accions, els signants també pretenen emprendre més litigis conjunts per conflictes climàtics, abordar el finançament dels combustibles fòssils per part del sistema financer i impulsar més campanyes de mobilització, segons informa Amnistia Internacional.

 

Poc reconeixement del dret al medi ambient

La relació entre el medi ambient i els drets humans fa temps que s’ha fet palès a la legislació internacional, com a la Declaració d’Estocolm de 1972 o la Declaració sobre Medi ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides de 1992. La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE), impulsada per la societat civil en el marc del Fòrum Universal de les cultures de l’any 2004, reconeix en l’article 3: “Tots els éssers humans i els pobles en què s’integren tenen dret a viure  en un medi ambient sa, equilibrat i segur, a gaudir de la biodiversitat present al món i a defensar el sosteniment i continuïtat del seu entorn per a les generacions futures”.

Segons el document Drets Humans i Canvi Climàtic, de l’Institut en Drets Humans de Catalunya (IDHC), “cap dels intents per aconseguir el reconeixement del dret humà al medi ambient en l’àmbit universal ha cristal·litzat en normes jurídiques internacionals. Les úniques excepcions significatives són la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles, adoptada a Nairobi l’any 1981, i el Protocol a la Convenció Americana de Drets Humans en matèria de drets econòmics, socials i culturals, adoptat a San Salvador l’any 1988. (…) No obstant això, en ambdós casos es tracta de convenis d’abast regional l’impacte del qual, en la pràctica, és, a més, limitat”.

Malgrat els 30 anys de Convencions i accions en el marc del Protocol de Kyoto i l’Acord de París que, tot i no ser vinculant, insta als Estats a reduir l’emissió de CO2 i altres gasos, així com el Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia, el reconeixement del dret humà a un medi ambient sa i sostenible és una assignatura pendent de la comunitat internacional.

Avui dia, països com el Regne Unit i Espanya ja han declarat l’estat d’emergència climàtica, una declaració que en el cas d’Espanya, els grups ecologistes asseguren que està “buida de contingut” i exigeixen mesures concretes de justícia climàtica per avançar cap a una energia 100% renovable.

El juliol de 2019, a Barcelona es va conformar una Taula d’Emergència Climàtica formada per la xarxa Barcelona + Sostenible i institucions, que es prepara per declarar l’emergència climàtica el gener de 2020, coincidint amb la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions. En la declaració, la taula es compromet a treballar un Pla d’Acció per fer front a la crisi. Mentrestant, Barcelona seguirà implementant mesures per reduir el 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per a 2030, com la millora de trams urbans que facilitin la mobilitat activa, la pacificació integral a 22 centres escolars o “el desenvolupament de mecanismes fiscals per a la lluita contra la congestió i la contaminació, com la taxa metropolitana per a la mobilitat sostenible”.

 

Contingut elaborat pel Centre de Recursos en Drets Humans