29 Gener, 2020 - 15:31

Aquest mes, dediquem l’entrevista del mes al tercer capítol de les ConversesESS: Mobilitat i Energia.

El passat 15 de gener, la ciutat de Barcelona va declarar l’emergència climàtica amb l’objectiu d’accelerar els canvis necessaris i transversals en les nostres maneres de viure per fer-hi front. L’Economia Social i Solidària (ESS) té unes característiques que li han de permetre liderar la transició ecològica ja que no només aborda la situació des de la vessant ambiental, sinó també des de la justícia social. Per aquesta raó, publiquem tres converses on explorem les respostes de l'ESS davant de l'emergència climàtica de la mà de persones destacades de l’àmbit de l’ESS. Aquest mes, dediquem l’entrevista del mes al tercer capítol de les ConversesESS: Mobilitat i Energia. Sara Gutiérrez, de Som Energia, i Eddy Roca, de Som Mobilitat, ens expliquen com transitar cap a un altre model de mobilitat i d’energia amb l’ESS.

Com veieu des dels vostres àmbits la situació ambiental a la que ens enfrontem?

Sara Gutiérrez: Actualment estem en un context d’emergència climàtica. Som un dels països que més dependència energètica té i això fa que la societat ni és propietària ni està empoderada amb aquesta producció d’energia i, a més, pateix les conseqüències d’aquest tipus de producció contaminant.

Eddy Roca: No m’agrada ser alarmista, però la realitat és que 7 milions de persones moren cada any per la qualitat de l’aire. I a Barcelona, són 3.000 persones que moren de manera prematura cada any per malalties respiratòries.

Són viables solucions com el cotxe elèctric o les energies renovables per fer front i revertir l’emergència climàtica?

Eddy Roca: Quan parlem del cotxe elèctric, la pregunta que ens hem de fer és si la transició del cotxe de combustió al cotxe elèctric és viable a nivell energètic. Però no tenim energia suficient al planeta i no tenim materials suficients com per poder construir tots aquests cotxes. Aleshores, forçosament haurem de pensar en compartir molt més a tots els nivells, a tota la societat i en el nostre dia a dia.

Sara Gutiérrez: Més enllà de la tecnologia, s’ha de fer un canvi de mentalitat i passar de l’ús privat a a fer un servei. Així com el cas del cotxe elèctric que ha esmentat l’Eddy, que és la tecnologia, en el cas de l’energia i de la producció energètica, passa el mateix.

És evident que l’opció i la tecnologia seran les energies renovables. De fet, les grans empreses del sector elèctric, de l’oligopoli, també s’hi han sumat fent campanyes de green washing. I cada cop en faran més. Però si només ens quedem en l’àmbit tecnològic, no hi haurà una transició ecològica real. Per tant, hem de descentralitzar la producció d’energia elèctrica que permeti aportar la producció allà on es consumeix. I, per tant, disminuir les pèrdues de transport i generar riquesa en els diferents territoris.

Així doncs, el repte ha de ser no només ambiental sinó social. La ciutadania hem de ser partíceps d’aquest canvi.

Eddy Roca: És impossible, com a mínim jo no m’ho puc permetre, comprar un cotxe elèctric. Davant d’aquesta realitat, solucions col·lectives i alternatives com la de Som Mobilitat ens donar solucions individuals.

I com són, a nivell pràctic, les alternatives que proposa l’ESS?

Eddy Roca: En el cas de Som Mobilitat, jo em faig soci de Som Mobilitat, poso 10€ -l’aportació al capital social- i ja tinc dret a utilitzar molts vehicles elèctrics compartits. Al final, això és democratitzar la mobilitat elèctrica compartida, que molts cops es planteja de forma elitista on només qui té molts recursos es pot moure amb cotxe elèctric. Doncs no, perquè amb 10€ et pots moure amb cotxe elèctric i només quan ho necessitis. I al final, això ens porta a tenir un consum molt més eficient dels recursos.

Sara Gutiérrez: És similar al que passa a Som Energia amb les compres col·lectives de producció fotovoltaica a les teulades. El fet d’ajuntar-se un cert número de famílies i presentar un concurs per a què les enginyeries -idealment de la zona- s’ocupin de la instal·lació i de la enginyeria prèvia, permet obtenir una producció energètica a casa teva a uns preus més assequibles. Per tant, sempre que cooperem, guanyem.

Eddy Roca: I tant. De fet, ara mateix nosaltres parlem d’aparcaments de mobilitat elèctrica compartida, però és cert que en els propers anys ens imaginem uns punts de mobilitat on allà es produeixi l’energia, perquè allà on es consumeixi s’ha de poder produir.

En quina mesura és important la cooperació a l’hora de moure’ns o consumir energia d’una altra manera?

Eddy Roca: És molt important. Espanya és el país d’Europa on la població viu d’una forma més vertical. I això què vol dir? Doncs que el 85% dels vehicles a Espanya dormen al carrer, un fet qeu complica molt la transició a la mobilitat elèctrica perquè recordem que qui vulgui tenir un cotxe elèctric ha de poder-lo carregar. Per això, vulguem o no, la mobilitat a Catalunya i a Espanya ha de ser compartida.

Sara Gutiérrez: El mateix passa amb l’energia. Amb el tema de compres col·lectives que he esmentat abans, a Som Energia ho estem fent amb habitatges unifamiliars, però realment la major part d’edificis són plurifamiliars, és a dir, blocs verticals.

I un altre repte és que ens hem de plantejar com fem autoconsum a les ciutats. El nou decret d’autoconsum afavoreix el compartir, però hem de compartir aquesta energia entre habitatges i entre altres usos que hi ha a la ciutat. Hem d’intentar evitar concentrar la producció en només les zones on hi ha vent o hi ha sol. Hem de buscar alternatives també en llocs on més consum tenim, com és a les ciutats.