Entendre l'energia

Definicions i conceptes

    • Autoconsum d’energia: L’autoconsum s’entén com l’aprofitament de l’energia elèctrica generada mitjançant una instal·lació fotovoltaica per abastir un edifici o un habitatge. Aquest autoconsum es pot fer de manera instantània (dins la mateixa hora) i allò que no es consumeixi es pot compensar en la factura elèctrica, introduir a la xarxa i vendre o emmagatzemar en bateries. 
      *L’autoconsum és la producció d’electricitat per al consum propi. La Llei 24/2013, del Sector Elèctric, de 26 de desembre, defineix l’autoconsum com el consum d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de generació connectades a l’interior d’una xarxa d’un consumidor o a través d’una línia directa d’energia elèctrica associada a un consumidor. Les instal·lacions d’autoconsum poden ser aïllades (sense connexió física a la xarxa elèctrica de companyia) o connectades a la xarxa. Les instal·lacions d’autoconsum connectades a la xarxa són legals i qualsevol consumidor que ho vulgui pot generar la seva pròpia electricitat. Les instal·lacions d’autoconsum poden incorporar bateries. Aquestes serveixen per emmagatzemar energia provinent dels panells solars quan no hi ha consum amb l’objectiu de fer-ne ús en altres moments que hi ha demanda i no hi ha prou producció de manera instantània. 
    • Autoconsum individual: Quan parlem d’autoconsum individual és per a aquelles instal·lacions que es connecten a un únic punt de consum, independentment de si és per al consum d’un habitatge o per a una escala de veïns amb un sol punt de subministrament (per exemple, per als elements comuns, com ara l’ascensor o la il·luminació de l’escala). En qualsevol cas, si es practica l’autoconsum individual l’energia s’aprofitarà per a un únic punt de subministrament. 
    • Autoconsum compartit: fa referència a la instal·lació de generació que es connecta a diferents consumidors, per tant, pot abastir diferents usos comunitaris de l’escala, diferents habitatges o pot esdevenir una comunitat energètica local. El repartiment del consum a dia d’avui es pot dur a terme a partir de coeficients de distribució estàtics, i es preveu que properament s’aprovi el repartiment mitjançant coeficients de distribució dinàmics.  
    • Coeficients de distribució: A l’hora de distribuir l’energia generada per una instal·lació d’energia renovable col·lectiva entre els membres d’una comunitat energètica, hi ha diferents possibilitats.  Considerant que és possible que la generació no coincideixi amb la demanda de manera instantània (per exemple, una instal·lació fotovoltaica generarà durant el dia, quan pot ser que una llar estigui buida) es considera interessant analitzar consums per determinar la millor estratègia per aprofitar el màxim de l’energia de manera instantània.  La distribució entre equipaments, habitatges o consumidors es pot avui en dia mitjançant un coeficient de repartiment estàtic: s’acorda prèviament quin percentatge de l’energia generada serà distribuïda a cada membre de la comunitat, independentment de si aquest la consumeix o no tots els dies de la setmana o de l’any. Això implica que si un dia determinat hi ha un usuari que no consumeix instantàniament l’energia que genera la instal·lació de generació, aquesta s’aboca a la xarxa, i es pot optar per vendre-la o compensar-la.  Properament està previst que aparegui el que es coneix com a repartiment dinàmic. La previsió és que l’energia es distribueixi a cada membre en funció de la demanda energètica, de manera que es maximitza l’autoconsum per part dels membres de la comunitat. Aquesta opció no està encara regulada a l’Estat espanyol, i el que aquí s’exposa és el que s’ha recollit o exposat en algun esborrany previ, encara no aprovat i, per tant, susceptible a canvis.  
    • Comunitat energètica local: Encara no hi ha una definició clara del que és oficialment una comunitat energètica local, però en línia amb el que recullen les normatives europees, una comunitat energètica local és una comunitat de persones físiques, pimes o administracions locals situades a les proximitats d’un projecte d’energies renovables, del qual tenen la propietat. Totes elles es beneficien de l’energia que genera aquesta instal·lació.  La comunitat ha d’estar basada en la participació oberta i voluntària dels seus membres, i la seva finalitat principal han de ser els beneficis ambientals, econòmics o socials dels socis i membres o de les proximitats del projecte, en lloc dels beneficis financers.  
    • Pèrgola fotovoltaica: una pèrgola és un element arquitectònic de l’espai públic que s’utilitza habitualment per fer ombra i que consisteix en un corredor flanquejat per columnes verticals que suporten bigues longitudinals o un sostre que uneixen les columnes de cada costat. En una pèrgola fotovoltaica, s’aprofita aquesta construcció per a col·locar-hi una instal·lació d’energia solar fotovoltaica.  
    • Mitgera fotovoltaica: instal·lació fotovoltaica realitzada sobre una mitgera. Les mitgeres són les parets anònimes, divisòries de propietats, sense cap mena de protagonisme en l’aspecte exterior de l’edifici, que arran de canvis urbanístics queden exposades a la nostra visió, en permanent estat provisional. Quan això passa, apareix una discontinuïtat en el paisatge, una fractura en el teixit urbà que genera greus problemes constructius i d’habitabilitat als veïns. Amb l’objectiu d’integrar les discontinuïtats urbanes de Barcelona dins del teixit urbà que les envolta, l’Institut del Paisatge Urbà promou la recuperació de parets mitgeres amb projectes arquitectònics d’integració que busquen dotar de significat aquests espais, aportant identitat cultural i social a llocs que l’havien perduda. La col·locació de generació fotovoltaica és una bona manera de donar ús a aquests elements.
    • Cogeneració: producció combinada d’electricitat (o d’energia mecànica) i d’energia calorífica a partir d’una font d’energia primària, com ara gas natural, gasoil o fueloil, que es reaprofita posteriorment. 
      *Nota: els sistemes de cogeneració més habituals són els que es basen en turbines de vapor, cicle combinat (turbina de gas i turbina de vapor) i motors alternatius de combustió interna. 
    • Energia geotèrmica: energia que prové de l’aprofitament de l’energia tèrmica del subsol i dels jaciments geotèrmics. 
    • Energia hidràulica: energia que prové de l’aprofitament de l’energia potencial o cinètica de l’aigua, per diferència d’altura o per la velocitat d’un corrent determinat, respectivament. 
    • Energia hidroelèctrica: energia elèctrica produïda per l’aprofitament de l’energia potencial o cinètica de l’aigua. 
    • Energia neta: energia en el procés d’obtenció o d’utilització de la qual no es generen residus, que té un impacte ambiental moderat o feble i que no comporta contaminació química ni acústica. 
      *Nota: per exemple, l’energia solar, l’energia eòlica o l’energia geotèrmica. 
    • Energia nuclear: energia obtinguda de la fusió o fissió de nuclis atòmics. 
    • Energia renovable: energia que s’obté de fonts inesgotables o que es poden renovar. 
      *Nota: per exemple, la que s’obté del carbó vegetal i la fusta. 
    • Energia solar: energia radiant emesa pel sol en forma d’ones electromagnètiques. 
    • Energia tèrmica: energia calorífica produïda per la combustió en les màquines tèrmiques de carbó, petroli, gas natural i altres combustibles. 
    • Energia solar fotovoltaica: electricitat que s’obté de la llum solar. Els raigs del sol incideixen sobre els panells o les plaques solars formades per la unió de petites cèl·lules de silici capaces de captar la radiació solar i transformar-la en electricitat. 
    • Energia solar tèrmica: És l’energia que s’obté directament en aprofitar la calor dels raigs de sol per escalfar un altre fluid. Es basa en uns captadors o plaques solars on incideixen els raigs, i la calor recollida s’utilitza per produir aigua calenta sanitària. 
    • Energia minieòlica: És la que aprofita l’energia cinètica del vent per convertir-la en energia elèctrica o mecànica. Es genera a partir del moviment dels aerogeneradors per efecte del vent. 
    • Ambientalització de la xarxa: Generar energia verda i injectar-la a la xarxa ens permet reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al consum energètic. Actualment, l’energia elèctrica procedent de recursos fòssils i no renovables és la principal en el conjunt de la xarxa (entorn del 85%). Tota aportació que puguem fer en aquesta línia permet millorar el sistema elèctric i reduir les emissions. És el que anomenem ambientalització de la xarxa. 
    • Certificat energètic: document de qualificació que identifica i certifica de manera oficial el consum d’energia i l’eficiència energètica de certs productes, com ara electrodomèstics i habitatges. La qualificació es basa en una escala de 7 lletres, en què la lletra A identifica la màxima eficiència energètica i la lletra G, la menys eficient. *Nota: els certificats energètics són atorgats per una tercera part independent. 
    • Efecte d’hivernacle: fenomen que consisteix en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació infraroja terrestre. 
    • Eficiència energètica: grau en què s’assoleix una relació òptima entre els recursos utilitzats en la gestió energètica i els resultats obtinguts. 
    • Emissió de gasos amb efecte d’hivernacle: massa total de gasos amb efecte d’hivernacle alliberats a l’atmosfera en un període de temps determinat. 
    • Estalvi d’emissions [gCO2eq]. Els càlculs d’estalvi d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle s’ha fet considerant que cada nova instal·lació de generació fotovoltaica que s’incorpora a la ciutat de Barcelona desplaça kWh produïts amb una central de generació de cicle combinat. Així doncs, el valor d’estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle considerat és de 360 grams de CO2 equivalents per kWh produït. 
    • Tones de CO2 equivalent: l’impacte de les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) es mesura sovint amb tones de CO2 equivalent, que es correspon a les tones de CO2 que generarien el mateix efecte d’hivernacle. Permet comparar les emissions de diferents GEH, ja que alguns tenen un potencial d’efecte d’hivernacle molt superior a d’altres, i quantitats més petites poden contribuir en un grau més elevat a l’efecte d’hivernacle.  
    • Envolupant tèrmica d’un edifici: també anomenada pell de l’edifici, és el conjunt de tancaments de l’edifici que limiten els espais habitables de l’ambient exterior (aire, terreny o un altre edifici) o dels espais no habitables que estan en contacte amb l’ambient exterior (façanes, cobertes, parets mitgeres, murs en contacte amb el terreny...). És clau que tingui un bon aïllament i unes proteccions solars correctes per garantir el confort i un baix consum energètic de l’edifici.  
    • Etiqueta energètica: sistema voluntari de qualificació que identifica i certifica de manera oficial el consum d’energia i l’eficiència energètica de certs productes. 
      *Nota: les etiquetes energètiques són atorgades per una tercera part independent. 
    • Gas amb efecte d’hivernacle (GEH): gas de l’atmosfera, ja sigui natural o antropogènic, que absorbeix i emet radiació a longituds d’ona específiques de l’espectre de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols. Alguns dels GEH són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC), l’hexafluorur de sofre (SF6) i el trifluorur de nitrogen (NF3). 
    • Inventari d’emissions: enumeració i localització en un mapa de les emissions de contaminants atmosfèrics en una zona determinada. 
    • LED: sigla de light emitting diode (díode electroluminescent). Els llums LED són els més eficients que hi ha actualment al mercat, i presenten un consum energètic inferior i una durabilitat més elevada que les altres tecnologies d’il·luminació.  
    • Producció neta: producció industrial que minimitza l’impacte ambiental per mitjà de la gestió acurada dels recursos, l’ús i el disseny adequats del producte, la reducció i la gestió dels residus, l’ús de tecnologia neta, etcètera. 
    • Recuperació energètica: aprofitament dels residus amb la finalitat de produir energia, alternativament a l’ús d’altres fonts. 
    • Aigües endins: En instal·lacions d’autoconsum individual, la connexió de la instal·lació de generació amb la nostra xarxa s’ha de vincular amb la part interior del domicili, és a dir, del comptador de casa nostra cap a l’interior de l’habitatge. Aquest sistema es coneix com a aigües endins. 
    • Bateria elèctrica o d’acumuladors: agrupament d’acumuladors elèctrics connectats en sèrie o en paral·lel. Una instal·lació de generació fotovoltaica es pot combinar sempre que es vulgui amb bateries. La incorporació de bateries permetrà emmagatzemar una determinada energia quan no hi hagi consum energètic però sí que hi hagi recurs solar, amb l’objectiu de fer ús d’aquesta energia emmagatzemada en moments amb demandes elevades i sense prou generació fotovoltaica instantània. 
    • Captador solar: dispositiu destinat a captar la radiació solar incident per tal de convertir-la en energia tèrmica i destinar-la a usos domèstics o industrials. 
    • Connexió a xarxa elèctrica: L’energia produïda a partir d’una instal·lació fotovoltaica es pot introduir directament a la xarxa elèctrica convencional. D’això en diem una instal·lació fotovoltaica connectada directament a la xarxa. Aquest tipus d’instal·lacions ens permeten millorar el mix energètic de la xarxa, disposar de més energia procedent de fonts renovables i desplaçar aquella que prové de combustibles fòssils. 
    • GIOS: sigla de Gestor Integral de l’Ordenança Solar, una aplicació en línia desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona per simplificar les tramitacions per obtenir les llicències municipals necessàries per als projectes d’instal·lació d’energia solar tèrmica i fotovoltaica, segons el procediment que marca l’Ordenança solar de la ciutat de Barcelona. Actualment, el GIOS tan sols es fa servir per als procediments que ja s’havien iniciat amb el Gestor i que estan pendents de tancar-se. La documentació associada al compliment del títol 8 de l’OMA per a noves sol·licituds de llicència d’obres es gestiona conjuntament amb la resta de la documentació associada al tràmit de la llicència d’obres majors de l’edifici en qüestió. 
    • Placa/panell solar: dispositiu amb una gran superfície de captació de la radiació solar per transformar-la en calor (energia solar tèrmica) o en electricitat (energia solar fotovoltaica) i destinar-la a usos domèstics o industrials. 
    • Radiació solar: radiació electromagnètica emesa pel sol, el 90% de la qual té un espectre comprès entre 0,25 i 5 µm, aproximadament. 
    • Superfície de captació: en una instal·lació solar, és la superfície coberta pels panells, que capten l’energia solar per transformar-la en energia tèrmica o elèctrica.  
    • Comercialitzadora elèctrica: és l’empresa que compra l’energia al mercat elèctric i la ven al consumidor final.
    • Crowdlending / finançament socialitzat: permet a la ciutadania fer un préstec i anar-lo recuperant progressivament i amb interessos. Així, el crowdlending (crowd, ‘molta gent’, i lending, ‘deixar diners’) és una innovadora fórmula de préstec col·lectiu en què, a diferencia del finançament col·lectiu (crowdfunding), sí que es produeix un retorn dels diners aportats. 
    • Distribuidora elèctrica: és l’empresa que es responsabilitza de distribuir l’electricitat des de les xarxes d’alta tensió fins als diferents punts de subministrament.  
      *Tenen assignades zones del territori nacional, de manera que la distribuïdora elèctrica de cada usuari depèn de la seva ubicació geogràfica i és independent de l’empresa a la qual contractes l’electricitat. A més a més, les distribuïdores elèctriques són les responsables del manteniment de la xarxa elèctrica de la distribució, la instal·lació i el manteniment de comptadors, l’alta del servei en nous subministraments, la lectura del comptador i també reparen les avaries del subministrament, entre altres funcions. 
    • Drets energètics: drets que situen l’energia com un bé de primera necessitat al qual s’ha de garantir l’accés a un preu just, de forma generalitzable i igualitària per garantir una vida digna a tothom. 
    • Sobirania energètica: la sobirania energètica és el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d’energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les seves circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, sempre que no afectin negativament tercers. 
    • Subministrament bàsic garantit:  la llum, l’aigua i el gas són un dret bàsic i tothom hi té garantit l’accés. Així ho recull la llei, que prohibeix a les companyies tallar el subministrament a les llars vulnerables i les obliga a mantenir el servei mentre duri la situació de dificultat econòmica. 
    • Watt: unitat de potència. Quantitat d’energia (en joules) que és generada, utilitzada o convertida en 1 segon. 1 watt = 1 joule/segon.  
    • Kilowatt (kW): 1.000 watts 
    • Megawatt (MW): 1.000.000 watts 
    • Gigawatt (GW): 1.000.000.000 watts 
    • Wh: Energia generada per una potència d’1 W durant 1 hora.  
    • kWh: 1.000 Wh.  
    • kWh/any: energia generada/consumida durant un any, mesurada en kWh.  
    • kWp: potència pic (o màxima) que pot generar una instal·lació fotovoltaica, mesurada en kW.  
    • kWn: potència nominal, mesurada en kW. En una instal·lació fotovoltaica, fa referència a la potència de l’inversor fotovoltaic, encarregat de convertir l’energia generada en corrent continu i transformar-la a corrent altern. La potència nominal és la que marca el límit de generació de la instal·lació.  

Preguntes freqüents

  • Aquest valor es calcula tenint en compte que, de mitjana, el consum elèctric d’una llar tipus de Barcelona de 3 persones i 80 m2 és al voltant de 2.300 kWh/any. Aquest valor és el que s’ha utilitzat com a referència en el càlcul de llars i que equivaldria, en balanç net conceptual, al nombre de llars que es podrien cobrir mitjançant una instal·lació determinada de generació FV. El consum elèctric d’una llar no és sempre el mateix, dependrà de diferents variables com per exemple: la tipologia constructiva de l’edifici, les persones que hi viuen, els hàbits de consum, les instal·lacions de què es disposi, l’eficiència dels equips, la superfície de l’habitatge, etcètera.

  • L’energia que produeix un panell fotovoltaic depèn, principalment, de la potència del panell i de la radiació solar que rep al llarg del dia. La radiació incident va canviant al llarg del dia i de les estacions, i es veu afectada per l’orientació i inclinació del panell i també per altres factors, com ara la temperatura ambiental i l’antiguitat dels panells, ja que a la llarga l’eficiència (la capacitat per convertir en electricitat l’energia solar incident) dels panells va disminuint. A nivell mitjà i per la ciutat de Barcelona podríem estimar que un panell tipus instal·lat darrerament podria estar entre els 1.000 kWh/kW/any i els 1.300 kWh/kW/any, depenent, com s’ha dit anteriorment, d’on estigui instal·lat (hores de sol) i segons la inclinació i l’orientació.

    Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques municipals de Barcelona, produeixen molta energia, i a nivell mitjà, podem dir que per cada kW de potència instal·lat produeixen, en el cas d’edificis, uns 1.200 o 1.250 kWh d’energia a l’any i, en el cas d’espai públic, uns 1.000 o 1.100 kWh d’energia a l’any. A l’espai públic, la incidència és més baixa, perquè hi ha més ombreig i generalment la instal·lació és més horitzontal que no pas a coberta.

  • La potència d’un panell fa referència al valor màxim que pot arribar a generar la instal·lació en un moment donat. La potència màxima que arribarà a generar una instal·lació, més enllà del nombre de mòduls fotovoltaics, es veu alterada també per factors concrets, com ara la radiació que li arribi, la orientació de les plaques, l’estat de conservació d’aquestes plaques, etcètera. Les instal·lacions fotovoltaiques utilitzen dos valors diferents en relació amb la potència, la potència pic [kWp] i la potència nominal [kWn]. La potència nominal fa referència a la potència dels equips i la potència pic, a la suma total de potència dels mòduls de captació.

  • L’aplicació contínua d’una estratègia de prevenció ambiental integrada a processos i productes, a fi de reduir riscs que puguin afectar les persones i el medi ambient.

    Nota: en processos productius, el concepte de producció més neta inclou la conservació de matèries primeres i energia i la reducció en quantitat o toxicitat de residus i emissions. El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) utilitza sovint aquest concepte per remarcar que, en aquest camp, el treball està contínuament en vies de realització i progrés.

  • Són sistemes de calefacció i refrigeració on la generació de calor i fred es realitza centralitzadament en una central tèrmica, que abasteix de fred i calor tots els edificis que hi estan connectats (oficines, edificis residencials, comerços, hotels...). Per a fer-ho, la central tèrmica escalfa o refreda aigua, que es distribueix mitjançant una xarxa de distribució, normalment subterrània, fins a les subestacions de transmissió tèrmica dels edificis, on es transfereix la calor/fred a la xarxa de distribució del propi edifici per arribar als usuaris finals.   

  • Actualment tant l’Ordenança del Medi Ambient de Barcelona, el decret d’Ecoeficiència  com el Código Técnico de la Edificiación regulen l’obligatorietat en determinades circumstàncies de sistemes d’aprofitament d’energia solar o d’altres tecnologies per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) i per a la producció d'electricitat, en edificis de nova planta o construccions, reforma o rehabilitació,  canvi d'ús integral, etcètera.

    S’entén doncs per instal·lació solar voluntària aquella  instal·lació que no és obligatòria segons la normativa i legislació actual.  

  • El títol 8 de sobre Energia solar de l’Ordenança del Medi Ambient de Barcelona -OMA- (BOPB del 2 de Maig de 2011), regula l’obligatorietat de preveure sistemes d’aprofitament de l’energia solar per a la producció d’aigua calenta sanitària i per a producció d'electricitat, en edificis de nova planta o construccions, rehabilitació o canvi d'ús integral. Aquest títol 8 de l’OMA recull el que anteriorment havia estat l’ Ordenança Solar de Barcelona. 

  • Els criteris per a la integració arquitectònica i paisatgística de l’energia solar tenen per objectiu escollir solucions ben integrades amb les característiques constructives de l’edifici i del paisatge urbà més immediat per als captadors solars (tèrmics o fotovoltaics).  

    Aquests criteris depenen d’un conjunt de factors que tenen a veure fonamentalment amb les característiques constructives de l’edifici (vessant arquitectònica) i amb el context paisatgístic de l’espai urbà més immediat de l’altre (vessant urbanística). Permeten donar compliment a les exigències energètiques preservant al màxim les característiques arquitectòniques de l’edifici i urbanístiques de la zona més immediata. 

    Aquí podeu trobar una guia per a l’aplicació d’aquests criteris.

  • Les obres al Terme Municipal de Barcelona es classifiquen en obres majors i en obres menors (que es subdivideixen alhora en tres tipus: I, II i III)- 

    Les actuacions considerades com a obres majors es defineixen a l’article 3.2 de la Ordenança Reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipal en Obres (ORPIMO). El règim d’intervenció que se’ls hi aplica és el de LLICÈNCIA. 

    Les obres menors tipus I es defineixen a l’article 3.3 i se’ls aplica el règim de COMUNICACIÓ DIFERIDA regulat a l’article 49 de la ORPIMO. 

    Les obres menors tipus II es defineixen a l’article 3.4 i se’ls aplica el règim de COMUNICACIÓ IMMEDIATA regulat a l’article 50. 

    Les obres menors de tipus III es defineixen a l’article 3.5. i se’ls aplica el règim de comunicació sense presentació de documentació conegut com CONEIXEMENT regulat a l’article 52- 

    RÈGIM DE LLICÈNCIA: és aquell en virtut del qual l’Ajuntament, després d’analitzar la documentació i el projecte presentats per la persona interessada i verificar-ne l’adequació a la normativa aplicable, resol sobre la procedència de l’atorgament de llicència. 

    RÈGIM DE COMUNICACIÓ: és aquell en virtut del qual la presentació a l’Ajuntament del projecte i la documentació exigida habilita la persona interessada per a executar les obres o a efectuar la primera ocupació de l’edifici, llevat que l’Ajuntament, en els terminis establerts, li notifiqui que no s’adeqüen a la normativa aplicable o que han de seguir un altre règim d’intervenció. 

    DIFERIDA: L’interessat pot iniciar les obres si transcorregut 1 mes no rep cap notificació relativa a la seva comunicació per part de l’ajuntament i un cop pagades les quotes corresponents. 

    IMMEDIATA: L’interessat pot iniciar les obres l’endemà de la presentació de la documentació un cop pagades les quotes corresponents. 

    RÈGIM DE CONEIXEMENT: és aquell en virtut del qual la persona interessada comunica a l’Ajuntament les obres que pretén executar, sense aportar documentació, i pot iniciar-les l’endemà d’haver presentat la comunicació en el registre municipal. 

  • L’energia excedent és l’energia generada per les plaques solars fotovoltaiques que no és consumida instantàniament (per exemple, si es genera quan nosaltres no som a casa). Actualment aquesta energia excedentària es pot compensar i s’hi poden acollir les instal·lacions d’energia renovable amb una potència instal·lada igual o inferior a 100kW.  

    A casa nostra  el nostre comptador comptabilitzaria aquesta energia de la següent manera:  

    El balanç entre l’energia generada i la consumida no és perfectament instantani, sinó que s’efectua actualment en trams d’1h. Això permet fer el balanç net entre l’energia generada i abocada a la xarxa durant 1h i l’energia total consumida durant aquella hora.  

    Si en un tram d’1h es genera més energia de la que es consumeix, la diferència es compensa mitjançant el mecanisme de Compensació. El mecanisme de compensació funciona de tal manera que l’energia injectada a la xarxa es i es descomptarà en factura a un preu establert i del terme d’energia de la factura en el següent període de facturació. En el cas que no hi hagi prou energia per fer aquesta compensació no es podrà aprofitar. En el cas d’habitatges i per instal·lacions petites és una opció molt recomanable ja que permet aprofitar molt bé l’energia i no necessites de cap representant de mercat ni cap figura complementaria, la compensació s’efectua de manera automàtica en factura.  

    Més enllà del mecanismes de generació també sobre la possibilitat de fer Venta d’excedents.   

    Aquest mecanisme ens permet que l’energia generada que no s’ha consumit (en el període d’1h) es vengui a la comercialitzadora a un preu que s’hagi establert prèviament. Aquesta venta tindrà associada una sèrie d’impostos que en el cas de la compensació no afectava i no estarà limitat a l’energia total demandada en el mateix període de facturació. Per fer aquesta venta d’energia es requerirà d’un representant de mercat ja que un consumidor com a tal no ho por fer si no està donat d’alta. Les comercialitzadores solen oferir aquest servei de representació.  

  • L’abril del 2019 es va aprovar el Reial Decret 244/2019 pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica.  

    El RD 244/2019 elimina definitivament els peatges i/o recàrrecs a les energies renovables, independentment de la potència i/o de si hi ha bateries. Aquest decret recull el que ja s’ha establert en les diferents directives publicades per la Comissió Europea, i ofereix més mecanismes per afavorir el consumidors proactius com per exemple facilitar l’autoconsum amb compensació d’excedents o l’autoconsum compartit. El consumidor proactiu o prosumer és una figura reconeguda en la directiva “Energy Efficiency Directive Winter package 2016” . https://ec.europa.eu/energy/en/content/energy-efficiency-directive-winter-package-2016Recordar que, tot i que l’anterior RD 900/2011 establia la possibilitat d’esta-blir recàrrecs de l’impost elèctric, no es va arribar a tenir coneixement sobre cap instal·lació que estigués pagant el famós “impost al sol”.

  • Quan contractem energia verda (provinent d’energia renovable), la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia certifica que efectivament l’energia que ens arriba és verda.   

    A efectes reals, no podem garantir que els “electrons” que arriben a casa nostra provinguin realment de plantes d’energies renovables. El que es fa la CNMC en realitat, és garantir que a la xarxa elèctrica s’hi hagi injectat una quantitat d’energia provinent de fonts renovables equivalent al que nosaltres hem consumit.